Últim acampament MST - Mario Lagos (Riberao Preto)

Oi des de Rio geeeeeeeeeeent!!!

Si si, ja som a la ciutat maravellosa, tot i que de moment encara no ho hem apreciat i el temps no ens acompanya massa.

Bé abans de tot expliquem la nostra estada a l´últim acampament. L´acampament era immens, hi vivien 457 families des de fa 3 anys, i estaven molt ben organitzats, de fet com tot l´MST. Tenia 6 portes d´entrada amb vigilancia les 24 hores (aquesta la feien ells mateixos en torns de 6 hores), i no hi deixaven entrar ni la polícia.

Aquest cop ho vam fer bé, ja que ens vem distribuir en famílies en grups de dos, i el contacte va poder ser més proper, també va ser important passar-hi dues nits (la nostra estada més llarga en un mateix lloc). Ens va acollir una familia molt trempada i catxonda, que era el primer cop que acollien a algú perquè fins ara els hi havia fet cosa posar desconeguts a casa. Lo més bo és que després d´haver-nos acollit a nosaltres encara tenen ganes de repetir.

L´acampament no tenia llum i l´aigua era portada per camions de l´ajuntament cada dos o tres dies. Les cabanes no eren de plàstic negre com els acampaments que havíem visitat sinó que la majoria eren de fusta i la nostra fins i tot amb terra de ciment. La veritat és que vem conèixer molta gent que tenien casa a la ciutat, no tothom estava allà per les mateixes necessitats. Hi havia qui no tenia on anar i lluitava per un tros de terra on viure dignament, i els andorinha, que només passen uns dies a l´acampament ja que sí tenien vivenda i alguns feina a la ciutat. La nostra família era una d´elles, fins hi tot tenia un negoci familiar. L´estada va resultar interessant perquè vem tenir temps per assistir a reunions, parlar amb les famílies veines i palpar una mica més la seva rutina diaria.

L´anècdota de l´estada va ser quan el cotxe de la familia (tots els cotxes semblaven trets d´un cementiri de cotxes) ens va deixar tirats a la 1 de la matinada en plena plantació de canya al mig del no res. El carro no era ressucitable així que el pare , la filla i els nens amb un fred que pelava van caminar durant una hora i mitja cap a l´acampament. Ah ! després d´haver sentit varies vegades que la serps sortien per la nit i que els camps de canya n´estaven plens.

Doncs bé, molts i molts més detalls del MST ara ja en directe quan tornem. A veure si en aquesta setmana podem descobrir lo maravellós de Rio i els seus voltants.

Apeli xaaaaaaaaaatus, petons i abraçades !!!

Anna i Jordi

PD matrimoni tupper : esteu ben xalats. Aíxi a França queda algun castell gratis?? Heu deixat algun tupper per descobrir??? Ja no us queden animalets del xino, oi? Les xancles del Jordi de PM. I si si que ho sabia que ho diu en serio. Nosaltres ens donen tuppers amb menjar bonissim i el fotem a terra. Que trist. Ens veiem aviat i ens posem al dia amb les fotos i demás !!!!!

PD tia envejosa : Ja t´explicaré ja !!! però clar, hauré d´esperar que la senyora torni de les seves vacanes no???

PD vomvom : Porom vomvom, Porompom porompero ... bé ens hem perdut una mica però s´entén no??
Les piranyes eren petites fa més por el Jordiburu aquest.

PD David: Ei veiem que has pogut sortir de London!!! El treball comparatiu te´l fem en directe millor però l´MST és enorme comparat amb el CUC. Però com el Rafael cap.