Visita a en Pere

Hola gent !!!! Tudo bem?

Ho hem aconseguit!! Ha anat de poc però continuem amb la floreta al cul!
Passar per Sao Felix do Araguaia, no només ha suposat conèixer en Pere, sinó també descobrir tota la gent que l´envolta!!!

El primer gran impacte va ser conèixer la Tia Irena, una dona de més de 80 anys que sempre ha viscut amb ell, i que tot i l´edat té una energia, meticulositat, tendresa i amabilitat que fascina.

Potser que comencem pel principi. Tot va començar quan vàrem conèixer a la Kheyla una canària que ens va cridar un dia quan anàvem pel carrer. Aquesta noia porta un mes i poc a Sao Felix, treballa a Ansa i conviu a diari a casa en Pere. A partir d´aquí vem anar coneixent a la resta d´espanyols que estàven allà de passada i gràcies a ella, vem poder anar a la pregària del matí i a dinar a casa en Pere.

Casa en Pere es de lo més senzill, auster i humil del qué us pogueu imaginar, com qualsevol caseta del poble. Parets de maó i cap acabat ni comoditat! Això sí plena de referents i objectes dels paisos més pobres, indígenes, negres... Té sempre les portes obertes i és un anar i venir de gent!T´hi sents i t´hi fan sentir realment com a casa.


La nostra trobada amb en Pere va ser compartida amb unes pesquisadores (investigadores) brasileres.L´home arribava cansat del procés judicial i del viatge i no ens podia dedicar més temps ja que nosaltres havíem de marxar aquell mateix vespre. Per una banda vem tenir la sort de presenciar una entrevista interessant (en portugues), però per l´altra ens va treure temps de poder estar amb ell i preguntar-li més coses, que fins hi tot ens havíem preparat el dia abans.De totes maneres si que vem poder parlar i passar una estona ben entrenyable amb ell.

La resta de poc temps que teniem a Sao Felix, el vam aprofitar per anar amb voadeira (barca voladora) per l´Araguaia, veient tot tipus d´aus, jakares (petits cocodrils) , botos (dofins d´aigua dolça), ous de tortuga, i el mateix paissatge calmat i salvatge alhora. També va ser molt interessant compartir històries amb la gent que estava de passada per allà, canaris, gallecs, madrilenys, catalans... joves com nosaltres amb qui vam tenir molt bon rotllo. Total que ens haguéssim quedat allà un bon temps més i el comiat va ser sentit per nosaltres i per ells.

Com ho és ara aquest :-)

Adeuuuuuuuuuuuuuuu !!!!!!!!