Aterrem a la ciutat comtal

Bones 2 ebribodi!!

Com a petit incís perquè ens queda encara la crònica de Rio, creo aquesta entrada només per dir que ja som arribats a casona!!!

Hem arribat sans i estalvis i creiem que no hem perdut res ! Demà ja ens solidaritzem amb tots aquells que esteu treballant, que he vist que sou uns quants/es.

Pròximament doncs, " les meravelles de Rio" i alguna foto per donar color al blog!

Anna

Aquesta és la lletra de l'himne del MST. Impressiona veure'ls-hi cantar!
http://www.mst.org.br/historico/hino.html

També he trobat la notícia que finalment un dels acampaments que vem visitar han aconseguit les terres.
http://www.mst.org.br/informativos/minforma/ultimas2307.htm

Últim acampament MST - Mario Lagos (Riberao Preto)

Oi des de Rio geeeeeeeeeeent!!!

Si si, ja som a la ciutat maravellosa, tot i que de moment encara no ho hem apreciat i el temps no ens acompanya massa.

Bé abans de tot expliquem la nostra estada a l´últim acampament. L´acampament era immens, hi vivien 457 families des de fa 3 anys, i estaven molt ben organitzats, de fet com tot l´MST. Tenia 6 portes d´entrada amb vigilancia les 24 hores (aquesta la feien ells mateixos en torns de 6 hores), i no hi deixaven entrar ni la polícia.

Aquest cop ho vam fer bé, ja que ens vem distribuir en famílies en grups de dos, i el contacte va poder ser més proper, també va ser important passar-hi dues nits (la nostra estada més llarga en un mateix lloc). Ens va acollir una familia molt trempada i catxonda, que era el primer cop que acollien a algú perquè fins ara els hi havia fet cosa posar desconeguts a casa. Lo més bo és que després d´haver-nos acollit a nosaltres encara tenen ganes de repetir.

L´acampament no tenia llum i l´aigua era portada per camions de l´ajuntament cada dos o tres dies. Les cabanes no eren de plàstic negre com els acampaments que havíem visitat sinó que la majoria eren de fusta i la nostra fins i tot amb terra de ciment. La veritat és que vem conèixer molta gent que tenien casa a la ciutat, no tothom estava allà per les mateixes necessitats. Hi havia qui no tenia on anar i lluitava per un tros de terra on viure dignament, i els andorinha, que només passen uns dies a l´acampament ja que sí tenien vivenda i alguns feina a la ciutat. La nostra família era una d´elles, fins hi tot tenia un negoci familiar. L´estada va resultar interessant perquè vem tenir temps per assistir a reunions, parlar amb les famílies veines i palpar una mica més la seva rutina diaria.

L´anècdota de l´estada va ser quan el cotxe de la familia (tots els cotxes semblaven trets d´un cementiri de cotxes) ens va deixar tirats a la 1 de la matinada en plena plantació de canya al mig del no res. El carro no era ressucitable així que el pare , la filla i els nens amb un fred que pelava van caminar durant una hora i mitja cap a l´acampament. Ah ! després d´haver sentit varies vegades que la serps sortien per la nit i que els camps de canya n´estaven plens.

Doncs bé, molts i molts més detalls del MST ara ja en directe quan tornem. A veure si en aquesta setmana podem descobrir lo maravellós de Rio i els seus voltants.

Apeli xaaaaaaaaaatus, petons i abraçades !!!

Anna i Jordi

PD matrimoni tupper : esteu ben xalats. Aíxi a França queda algun castell gratis?? Heu deixat algun tupper per descobrir??? Ja no us queden animalets del xino, oi? Les xancles del Jordi de PM. I si si que ho sabia que ho diu en serio. Nosaltres ens donen tuppers amb menjar bonissim i el fotem a terra. Que trist. Ens veiem aviat i ens posem al dia amb les fotos i demás !!!!!

PD tia envejosa : Ja t´explicaré ja !!! però clar, hauré d´esperar que la senyora torni de les seves vacanes no???

PD vomvom : Porom vomvom, Porompom porompero ... bé ens hem perdut una mica però s´entén no??
Les piranyes eren petites fa més por el Jordiburu aquest.

PD David: Ei veiem que has pogut sortir de London!!! El treball comparatiu te´l fem en directe millor però l´MST és enorme comparat amb el CUC. Però com el Rafael cap.

Descoberta del Pantanal

Que trist, que trist! 0 comments! "que fuerte me parece" que diria en Manu!!!

Ja tornem a estar de nou al mateix lan house(casa internet) de la rodoviaria (estació d´autobusos) de Campo Grande, a l´espera d´un bus que no perdrem, cap a Riberao Prieto on arribarem demà a les 8 del matí.

Hem passat dos dies veient bitxos al Pantanal!!!
http://www.naturezatours.com.br/index.html
Va va, busqueu què és un quati , jakaré , piranha, tucan, arara, tuiuiú, capivara, i molt més que no recordem ni el nom, per sort cap serp. El nen Jordi va pescar 5 piranhas i el 'tonto' no en va menjar cap (Jordi says: a sobre que els hi vaig proporcionar el sopar... com ens hem de veure :-P). Estaven boníssimes!!!!

Ja veiem que tothom estar gaudint de les seves fantàstiques vacances. Ara nosaltres ja tornem a treballar amb l´MST. A veure què ens tenen preparat.

Doncs res, xavalitos...

Beijos i abraçades brasileres a totes i tots.

Jordi i Anna

PD ningu : 0 comments

Escapada cap de setmana

Oi ! tudo bem ! Bon dia meninas e meninos!!!

Aprofitem que acabem de perdre un autobus (per gilipolles) per explicar-vos més cosetes.

De la COPAVI (estat de Paranà) tirem cap a Andradina. Aquí ens hi hem estat tres dies ben intensius coneixent més acampaments i assentaments, tot inclòs en el Rene Tours. Hem tingut la sort de trobar-nos amb en Rene, un altre Casaldàliga a la holandesa de la zona, que ens ha fet de guia per tots aquests assentaments! Ens ha deixat destrossat, quina marxa que portava el tio!!

Durant aquests dies hem vist i viscut en moltes realitats diferents. Des d´assentaments amb totes les comoditats mínimes fins a acampaments sense llum ni aigua i a peu de carretera, només en estar-hi una hora podem veure la duresa que suposa viure sota plàstics i lones negres. Hi ha gent que porta 7 anys vivint en aquestes condicions. En alguns hi mengem i en d´altres hi fem nit.En Rene no ens deixa reposar ni un moment. Quina energia que porta l´home. Sempre estava amb el Rapidinho, rapidinho! La veritat és que fa la seva feina molt ben feta! Anima, acompanya i encoratge molt a la gent!

En el primer acampament ens trobem unes 70 persones esperant-nos, donant-nos la bem vinda! El què anem fent a cada un d´ells és presentar-nos explicar perquè som allà, i ells ens expliquen coses sobre la seva situació actual, història, etc... Hi ha qui també s´interessa molt per la nostra situació. Ens rebem tots amb els braços ben oberts! qui no ens regala una pinya ens regala uns dolços casolans, plantes medicinals, etc... a més a més ens preparen uns àpats per llepar-se els dits. Vindrem amb més kilos segur!!!


Aprofitant que estem prop del Pantanal, i que el ritme del Rene ha pogut amb nosaltres ( la veritat és que arriba un punt que necessites desconectar, ja que portem 12 acamp. i assent. vistos i tot i les seves diferències, ens costa està frescos com el primer dia, a nivell de fer preguntes, participar, etc..) uns quants,5, hem decidit agafar-nos el cap de setmana de turisme i fer una ruta de 3 dies pel Pantanal a veure bitxos de tota mena, muntar a cavall, canoes ..., i llavors tornar a Riberao Prieto amb la resta.

És aquest l´autobus que acabem de perdre! Això de decidir 5 no és el mateix que decidir 2. Total que com que teniem tres hores, aquí ens teniu.

Ens sap greu però no tenim a mà lo necessàri per penjar més fotos. Però tranquils que en tenim moltes, jaja

Bé doncs pels que treballen, pels que perden avions, pels que estan a la platja, pels que estan a la muntanya, pels que estan practicant idiomes, pels que ens segueixen, i pels que no ens segueixen, i sobretot pels que ens escriuen,

Muitos beijos e abraços !
Ate mais!

els nens

PD Lnita : Moltes felicitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!!!!! que superguays que somos por habernos acordado! petons , abraçades i llepades,... :->

PD Sarita i Abel: Ei nois esteu visitant castells barats també per la provença? Quants tupers heu trobat ja ?

PD MCarm : no et queixeras eh?? ! Has descobert ja què porten els escossesos sota les faldilles??

PD Encarna : i tant si compartirem experiències! Arribarem amb moltes ganes !! Records als homes de la family al petit i al gran!!

PD Montse Muntanya : No us animeu al final a anar Egipte, segur que estan sortint ofertes a bon preu!!! No treballeu molt.

PD meus pares : ei molt bé que hagueu escrit!! Fins la pròxima trucada!

PD Merce : are you my tieta? Ole!!! Quina ilu!

PD Maite : Osti nenes quina mala sort!! És maco Alacant? Ara vas cap Galicia? Fins hi tot els diaris d´aquí parlen dels incendis en primera plana. Per fi ens han cantat en els acampaments. Ha estat molt xulo.

PD Betlem : El final a Finlandia a fer mal?!!? Ei deixeu-li alguna cosa al bon home de la barba que nosaltres l´any que ve volem regals!!

De Milton Santos a la Copavi

Eiiiiiiiiiii meninas i meninos !!!
Com van les respectives vacances ??!!!?

Estem ja a la segona parada de la ruta.

La primera parada va ser a l´escola Milton Santos.
Escola regional de l´MST situada prop de Maringá. Fan cursos de formació sobre agroecologia i una mica de política del moviment. És interessant i divertit ja que podem parlar amb els alumnes que estan fent els cursos. Gent de 18 a 2x . Quedem impressionats com nanos de 21 anys tenen tantes ganes de lluitar per canviar la situació i poder deixar un món més just pels seus nets. Hi fem nit, compartint habitació amb els alumnes. L´endemà el matí marxem cap a la Cooperativa Copavi, al poble de Parana City, des d´on escrivim ara. La Copavi és l´assentament model de l´MST, pel funcionament i organització col.lectiva.

A la Copavi hem fet una ocupació d´una casa. Els 8 estem acollits per la mateixa familia! Per fi poder fer alguna cosa, tot i que és totalment simbòlic. Ens haurieu d´haver vist tallant canya de sucre! El nen Jordi porta la mà plena de botllofes, només en dues hores de feina. Més tard també tenim l´oportunitat de fer formatge. Això semblen unes colònies. Aquest migdia hem anat a dinar a diferents cases de la cooperativa, així teniem més contacte amb més gent.

Bromes a part el contacte amb la gent ens permet conèixer cada vegades més el moviment i des de prespectives totalment diferents.

Be amiguets demà ja marxem d´aqui cap a Andradina, a visitar més acampaments i assentaments.

No tenim temps de fer pd personals!!!!
Gràcies a tots i totes !!

Jordi i Anna

Adeu Sao Paulo, comencem la ruta per l'MST

Tudo muito bem !!!!!

Avui hem estat visitant l'acampament Pedro Casaldaliga i el pre-assentament Irma Alberta també dels voltants de Sao Paulo. A l'arribada al primer, ens rep un membre de la direcció de l'acampament i ens explica l'història de l'acampament i coses sobre l'MST mateix. Després d'això hem visitat el terreny, les vivendes i hem pogut parlar amb alguns dels camperols. La gent és molt amable, oberta, acollidora,...

Estem flipant molt amb el nivell de coneixement que tenen la gent amb qui parlem, mentre que a Guatemala alguns ens preguntaven si veniem a peu d'Espanya, aquí el que no et deixa anar un discurs sociopolític, t'explica una tècnica australiana de com plantar una horta... Es nota que tenen una formació sòlida. També percebim una implicació molt ferma al MST per part dels coordinadors de cada acampament o assentament.

Només arribar al pre-assentament Irma Alberta, ens donen "el almuerço". Aquests estan preparant una festa d'inaguració pel proper dissabte, i per poder-ho tenir tot llest estan sent ajudats per altres companys del campament que hem visitat pel matí. Com que aquests díes estan de treballs col.lectius, cuinen comunitariament. Dinem el mateix "rantxo" que preparen per tots, arròs i feijoada que no falti mai, i fideus i enciam. Aprofitem per parlar una mica amb les cuineres. Després donem una volta per l'assentament que ens permet veure com estan construint entre tots els espais comuns, que per l'inaguració s'utilitzaran com a recepció, barracons de venta de productes propis, menjars, beures, i que després s'utilitzaran comunitàriament com a farmaciola, aules de reunions, formació. Tot és molt senzill, barracons de fusta i lona.

Abans d'acabar la visita en ofereixen "un bolo" boníssim (pastís). La veritat és que són molt, molt amables.

Les visites ens agraden i aporten molt, però notem que al ser un grup de 8 persones el contacte amb la gent no és tant proper. A vegades fins i tot ens dóna la sensació que fem massa pinya entre nosaltres enlloc d'integrar-nos més amb la gent.

Doncs bé, amb aquestes visites acabem la nostra estada a Sao Paulo!!!
Bieeeeeeeen!!! Ja en teniem ganes!!! Ja está aquí l'Elena, l'última persona del grup de Setem que faltava per arribar perquè li havien anul.lat el vol (VARIG ha fet suspensió de pagaments).

Aquesta mateixa nit comencem la ruta per diversos acampaments i assentaments de l'MST.

RUTA PREVISTA
Del 9 al 11 d'agost: Maringa - Cooperativa COPAVI
Del 12 al 14: Paranapanema - Teodoro San Paio
Del 15 al 19: Andradina - Castilho
Del 20 al 23: Riberao Prieto
A partir d'aquí anirem cap a Rio do Janeiro.

Segurament ara no ens podrem conectar a Internet tant sovint, o sigui que tranquils que ara tindreu uns quants díes de vacances!!! No us haureu d'empassar els rotllos que us estem fotent ;-)
Que hem perdut algun amic/amiga fins araaaaaaa?

Salut!!! (Jordi)

Una abraçada de teletubbie (Anna) (va i de Jordi també)

Anna i Jordi

PD Montse: Si clar... Com si no hi haguessin "Montses" pel puestos. Això és com posar un anònim (xermaneta???).

Estada a Sao Paulo

oi genti !

Ja portem 3 dies a Sao Paulo i amb forces ganes de començar la ruta d'acampaments i assentaments. La ciutat es immensa i força lletja. Es la tercera ciutat mes gran del mon (11 milions d'habitants).

Les activitats que hem realitzat aquests dies han estat :

>Dissabte, visitem l'Escola Nacional del MST, Florestan Fernandez, amb la sort de poder presenciar la inaguracio de la biblioteca. Durant la visita en Geraldo (relacions internacionals del MST) ens explica mes detalls tant de l'MST propiament com de l'escola.Anem prenent consciencia de lo gran (2 milions de persones) i fort que es el moviment i del seu funcionament. S'acaba la festa amb musica brasilera en directa. Evidentment els nens no ballen pero disfruten molt veient a ballar els altres.

>Diumenge vam participar en la marxa contra la guerra al Liban pels carrers de Sao Paulo. Llastima que en algun moment el missatge que es trasmetia des d'una megafonia general ens va semblar poc pacific, ja que es proclamava la destruccio de l'estat d'Israel. Les marxes aqui son molt diferent de les nostres manis.

>Dilluns visitem un acampament i un assentament del MST prop de Sao Paulo. Ja era hora!!! Es la nostra primera presa de contacte amb l'MST sobre el terreny. Quan l'MST ocupa una terra els camperols hi estableixen un acampament. Es el primer pas per l'obtencio de les terres. En aquest cas les 'cases' son fetes de plastic i lones i les condicions son encara precaries, no tenen llum, aigua, .... Tot el proces de lluita per la terra va evolucionant i quan ja tenen la terra en propietat, comencen a construir cases mes acondicionades i augmenten i milloren els seus cultius. Aixo seria ja un assentament.



Esto es todo amigos.
Ara mateix estem una mica cansadets, i ens esperen per jugar la resta de grup.

Jordi i Anna

PD MCarm > ei saps que si tenim fenistil ..... el nen Jordi en va comprar! I que va de beeeeeeeee. Com hem rigut amb els teu comentaris!
PD Londinense> Nen pel que hem vist de moment a Guate estan mes fotuts. I pel que fa el transport, aqui ens posem 18 en una furgoneta i ja flipen. Si ens haguessin vist l'any passat ...
PD alt Urgell> a veure, qui collons ha anat de vacances a l'alt Urgell.
PD Lnita> a la que tinguem un moment ens posem a jugar el buzz. Suposo que ja esteu preparant un altre cap de setmana d'aquests tant xulos. Si voleu us diem els dies que tenim ocupats!!